Història de la Flama

Home   Història de la Flama

El Canigó, visible des de tota la Catalunya del nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius la muntanya símbol de les terres catalanes i durant molt de temps es cregué que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. Als seus peus s’estén una munió de pobles que visqueren l’inici de la nostra reconquesta i foren el bressol de Catalunya.

En un d’aquests pobles, Arles de Tec, nasqué Francesc Pujades. Profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -on va arribar a pujar fins a 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom, Pujades havia nascut un 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empeltant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d’un profund sentit de nacionalisme i d’unitat dels Països Catalans. Així, el 23 de juny de 1955, amb uns amics va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any següent hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.

Francesc Pujades amb un grup de muntanyencs a dalt del Canigó cap a finals dels anys 50 (font: chris.figueras.free.fr)

Francesc Pujades amb un grup de muntanyencs a dalt del Canigó cap a finals dels anys 50 (font: chris.figueras.free.fr)

La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.

Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.

Podeu trobar més informació de la història de la Flama a les pàgines web de: